Recomanacions pels tallers d'acordió
Es requereix un cert grau de domini amb l’instrument, així com capacitat per seguir el taller amb autonomia. Cal tenir en compte que aprendrem seguint els estils de cada tradició i que en alguns tallers es pot treballar d’oïda. Es proposen quatre tallers d’acordió en paral·lel i es preveuen dos itineraris (* i **).
- Tallers*: recomanats per a persones que saben tocar peces bàsiques amb les dues mans i que dominen els ritmes bàsics (2/4, 3/4 i 6/8) en les tonalitats de Do, Sol i Lam.
- Tallers **: recomanats per a persones que poden tocar amb dues mans tot tipus de ritmes (5/8, 7/8) i diverses tonalitats
Cada persona es farà el seu propi itinerari, segons els interessos i el domini de l'instrument.
Ball de bot
En aquest itinerari us proposem quatre peces, dues peces del nivell *, el bolero i el fandango mallorquí i, dues peces del nivell **, la jota i el fandango menorquí.
Durant la mateixa franja, estarem treballant el mateix gènere al taller de dansa i al taller d’acordió. La nostra intenció és posar en comú els dos treballs al final de cada franja.
Jota** (9:30-11:00)
Sa pastera - tonada tradicional mallorquina que es cantava en l’elaboració del pa.
La jota és un dels ritmes més populars a tota la península ibèrica, que en el seu moment va arrasar també a Mallorca i Menorca. És de ritme ternari i d’estructura bipartida on s’alterna el cant i la tornada instrumental.
En el cas de la jota proposada el cant utilitza les notes de La menor, amb el sol#. En farem un tractament modal, treballant una base d’acompanyament i la melodia amb l’acordió. La part instrumental té una frase en La Major i una altra en Do Major. La peça té una certa dificultat pel viatge harmònic que proposa, però això és el que la fa també interessant.
Fandango mallorquí* (11:30-13:00)
En aquest taller presentem un fandango de nova creació en tonalitat major, que tant podríem tocar-lo en Sol Major, com en Do Major. Però ens decantem per la segona tonalitat perquè així ens lluirà més. Així doncs, treballarem sobretot a la fila de Do, però com que és ràpid recomanem fer un treball creuat. Insistirem sobretot en el fraseig i proposarem alguns ornaments per embellir la melodia. Una de les possibilitats que podem treballar és la base d’acompanyament, ja que no surten molts acords diferents i podrem agilitzar la seqüència.
Fandango llarg - Els Revetlers - (S'Alqueria Blanca) Migjorn de Mallorca
Bolero* (15:30-17:00)
El bolero és un gènere de ritme ternari, de ritme més pausat que la jota i d’estructura variable, però el que presentem consta de dues parts. La primera la tocarem a mode d’introducció i la segona 3 vegades.
Aquest gènere, és realment una variant de les seguidilles i també es coneix amb les denominacions: parado, bolera o boleres.
El bolero que proposem està en Do Major i el tocarem principalment amb una fila. En moments puntuals cercarem el fa# a la rengle de fora i opcionalment proposarem unes variacions melòdiques. Ens interessarà treballar la mà esquerra i la base d’acompanyament que és específica en aquest gènere.
Boleros Mallorquins - del repertori de Xeremiers - Mallorca.
Fandango menorquí** (17:30-19:00)
El fandango que proposem en aquest taller s’estructura en dues parts, una instrumental i una altra de cantada. Mentre que la primera es basa en l’escala andalusa i que podríem variar, la segona modula i se’n va a Do. El caràcter és molt diferent del treballat en el taller 3. Veurem com s’organitza el fraseig de les diferents melodies i la tendència que tenen a resoldre sobre la dominant. També ens interessa saber com s’acompanya i muntar la roda harmònica, tot buscant continuïtat.
Sardana
Les partitures, en el cas de les sardanes especialment, només són una guia per a fer memòria de les melodies. Us les facilitarem per poder-vos-les mirar però atenció: si es toca llegint-ne els valors exactes sense haver après l'aire per immersió, molt probablement es tocarà un altre gènere. Per això recomanem ferventment que la poseu només a la mà dreta respectant la direcció de la manxa que proposen els acords però sense fer-los sonar, els acords. I podeu imaginar que balleu una sardana llarga mentre la toqueu per a començar a intuir-ne l'aire.
Sardana curta * (9:30-11:00)
Aquesta és una melodia recuperada del fons de l'arxiu sense més especificacions, de moment. Però nosaltres hem extret la partitura del llibre "30 sardanes per a acordió diatònic" d'en F. Marimon.
Es treballarà l'acompanyament de la sardana fugint del patró poc funcional del baix acord (negra corxera), tan típic de corrandes i bolangeres, per tal de posar l'acompanyament al servei de la melodia i de la dansa, talment com si d'un fiscorn es tractés, amb l'aire de sardana com a teló de fons.
Quatre primaveres ** (15:30-17:00)
Aquesta és una composició d'en Perepau Ximenis, de les comarques gironines.
Es treballarà l'acompanyament de la sardana fugint del patró poc funcional del baix acord (negra corxera), tan típic de corrandes i bolangeres, per tal de posar l'acompanyament al servei de la melodia i de la dansa, talment com si d'un fiscorn es tractés, amb l'aire de sardana com a teló de fons, i posant consciencia explícita a la segmentació i cadències.
4 primaveres - Perepau Ximenis
Tinc un cos amb contrapunt * (17:30-19:00)
Aquesta és una composició de la Guida Sellarès de la Plana de Vic. En aquest cas us compartim una gravació i la lletra escrita. No tocarem la melodia amb l'acordió. Per això us recomanem aprendre a cantar la sardana, mimetitzant l'estil, perquè un cop al taller ens puguem centrar en l'acompanyament.
Es treballarà la melodia cantada relacionant-la breument amb el moviment corporal per comprendre la segmentació que en proposa l'autora, per després treballar l'acompanyament amb ambdues mans a partir de l'arranjament fet a mida.
Jo tinc un cos amb contrapunt - Guida Sellarès
Rumba
"Passeu, passeu, que veureu l'eixida. Hi ha un parell de dotzenes de rumbes que us hi esperen. Les he triades d'entre les que sonen sovint a casa, a la taverna, a plaça. Un dia, de sobte, me’n vaig adonar que toquem moltes rumbes amb el diatònic i que ho fem d'una manera ben genuïna. " (Del llibre "24 Rumbes" d'en Carles Belda)
A les tres sessions de rumba per acordió diatònic hi farem tres peces de dificultat progressiva extretes del llibre "24 Rumbes".
Beguine n'ko * - Coco Le Meur (9:30-11:00)
D’Arsèguel (alt Urgell) en venen moltes coses. Per exemple, aquest beguine esdevingut rumba. el vaig pescar a un cassette de la Trobada d’Acordionistes, on la tocava el gran acordionista occità Marc Castanet. La gravació original, però, és a un disc d'un conjunt ”steels drums” anomenat “Chenepans et Lousticks”.
Ens quedarem a la fila de sol, i començarem a tibar el fil. A la A, hi teniu accents de la melodia coincidents amb el ritme de l’esquerra, justament els que es fan amb terceres. Fixeu-vos que els moviments dels dits a aquesta part de la cançó són idèntics a cada bocí de dos compassos i que generem notes en funció del sentit de la manxa. Que visqui la bisonoritat!!
Amb aquesta peça ens començarem a capbussar en la rumba
El Tico-Tico no fubà ** - Aloysio de Oliveira / Zequinha de Abreu (11:30-13:00)
Podríem considerar-lo un èxit planetari? Potser si. No sé si hi ha gaires “choros” centenaris més tan escampats. “Choro”-“plor”, bonic, oi?
Si centreu l’atenció en la melodia, i així garantiu que qui us escolti faci el mateix, sobrevolareu els cims i abismes harmònics i melòdics de la peça. Ja ho feia en Vilanó, i en Marimon. De moments on no sembla que encaixen dreta i esquerra, si hem de fer cas al paper, n’hi ha diversos. Ara, si retornem als orígens, toquem la melodia i hi afegim la mà esquerra que hi pertoca, diria que podrem ser feliços i quedar la mar de bé.
La Roda Maxixe * - Coaty de Oliveira (15:30-17:00)
El maxine, tal com indica la viquipèdia, és un tango brasiler o “uma variante altamente sincopada da havanera”. Ens ho podem ben creure, car aquesta melodia està construïda amb les fórmules rítmiques pròpies de la havanera (corxera-negra-corxera) i el tango antic compartia patrons amb el gènere cubà. “La famiglia...”
És per això que s’hi hi empeltem el caminar rumber, rutlla d’allò més. Als Països Catalans, diria que hi va arribar de la mà d’en Victor Ammann, pianista excels, i la gloriosa Orquestra Plateria.
Calendari festiu
Polca del ball de gitanes de St. Esteve de Palautordera ** (9:30-11:00)
La Polca del Ball de Gitanes de Sant Esteve és una dansa tradicional que forma part del Ball de Gitanes, un espectacle amb una clara influència vuitcentista format per diverses danses que es ballaven durant les festes de carnaval especialment al Vallès. El Ball de Gitanes és conegut per la seva alegria, els seus colors vius i la participació popular. A Sant Esteve s’havien deixat de ballar als anys vint del segle XX. i es van reprendre durant les festes de carnaval de 1980.
Bolangeres * (11:30-13:00)
La bolangera és de mètrica és binària i està escrita en compàs 6/8 o 2/4. L'estructura melòdica bàsica és d'una frase de vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final. El tempo està al voltant de ♩.=100.
Es toca de forma alegre i positiva per tal que els balladors puguin fer el pas de galop de la mateixa forma, bo i recordant que és un ball de diversió. Els balladors fan el ball rodó i, sense deixar de saltironar, amb la segona frase fan evolucions de caire grotesc i llicenciós.
Al taller de Bolangeres es tocaran les tres peces següents:
- La bolangera de Senterada o del Pallars
- La bolangera de Linyola i de Castellbó
- La bolangera de nas i orella (St. Julià de Cerdanyola recollida per Joan Amades)
Ballet de muntanya de Folgueroles */** (17:30-19:00)
El Ballet de Muntanya, és un tipus de ball considerat com un dels més característics en una ampla franja de terreny que compren prioritàriament les següents comarques: la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, l`Empordà i el Pallars. Antigament, aquesta dansa es ballava per Carnestoltes. Tot i que en l’actualitat no se sol cantar, les diferents versions recollides de la lletra que acompanyava la melodia confirmen que es tracta d’una dansa carnavalesca.
A principis del segle XX, la dansa anava acompanyada amb la interpretació de flabiol i bombo redoblant i era coneguda com “El Truità”. A vegades també intervenia la cornamusa. Existeix una certa controvèrsia respecte a la melodia i el lloc on es ballava aquesta dansa, pel que fa a les informacions recollides pel folklorista català Joan Amades en els seves obres i les aportacions orals transmeses pel flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”.